1 de juny del 2009

fragment 229 - el vot de les emocions



Tres imatges de l'acte de presentació a Montuïri, a S'hort des Pont

El cap de setmana ha estat intens i ple d'emocions.
Des del passat dimecres al matí, un petit grup de gent conscienciada hem anat cuinant a foc lent, i ens hem implicat i aplicat en la campanya de suport a la candidatura d'I I - SP per així poder donar ales a les nostres inquietuds davant uns comicis que usualment ens sonen lluny i que si hem exercit el dret de vot en anteriors convocatòries ha estat perquè havíem tengut una llista a la qual votar perquè ens hi sentíem identificats si més no per 'solidaritat'.
En la propera convocatòria de dia 7 de juny ens trobàvem orfes per diferents qüestions; alguna d'elles no la comentaré, per no esventar fets que ara ja no venen al cas.
Però la fita estava per arribar; el 21 de maig, quan la majoria de partits i candidatures ja preparaven el seu envit per a la campanya electoral, el TC decideix no anul·lar la candidatura d'I I - SP, desmantellant la decisió del Suprem.
Així idò, aquesta petita alhora que potent candidatura ha carregat energies per tenir els mecanismes a l'abast dels i de les votants desemparades.
Iniciam així, amb pocs recursos econòmics però molts recursos humans i emocionals, una campanya de suport a l'única (o de les poques) candidatura que ens estimula, que ens deixa alenar amb normalitat.
Divendres vam fer un acte de presentació en un context emblemàtic, en el restaurant 'S'Hort des Pont', a Montuïri, on ja històricament han tengut lloc actes de l'esquerra independentista de Mallorca.
Entre seixanta i setanta persones de totes les edats, poguérem participar de l'acte que va esdevenir una trobada entranyable amb la presentació de la candidatura a càrrec de quatre membres, Guillem, Xavi, Marc , que explicaren el significat, l'origen, l'injust procés d'il·legalització, i amb la posterior intervenció de l'històric Macià Manera que ens va recordar la persecució i detenció a que fou sotmès quan era membre de Terra Lliure; hi van intervenir així mateix, altres membres de diferents entitats o associacions. Quedà constituit el grup de suport, compromesos en la difusió del material de la candidatura i presentant-nos de voluntaris per fer d'apoderats el dia 7.
Destacar la cita que d'Eva Forest va fer en Xavi. N'Eva, absent des de l'any 2007, fou la dona de n'Alfonso Sastre, cap de llista de la candidatura; l'any 2002 participà a Florència en el I Fòrum Social Europeu; llegiu un fragment del seu text:
'... El País Basc és un laboratori on s'experimenten formes noves que van a convertir en model i aplicar després en major escala. Avui il·legalitzen aquest partit, però si no fem res per evitar-lo, amb aquesta mateixa llei il·legalitzaran demà altres partits. De la mateixa manera que consentir el criminal embargament i una agressió permanent a l'Iraq és donar via lliure perquè ocorri el mateix en altres parts d'Europa. És deixar-li a l'Imperialisme les mans lliures perquè, cada vegada que li convingui, faci retrocedir un país desenvolupat a l'era preindustrial. Aquesta visió global del problema és imprescindible per a entendre el que està ocorrent, perquè puguem unir-nos i col·laborar d'una manera eficaç en recerca de nous camins per a arribar a aconseguir una pau real, que no sigui la pau enganyosa dels cementiris. I un últim punt molt preocupant abans d'acabar: amb el greu que és aquesta repressió visible a la qual m'he referit, és molt més greu encara altra repressió soterrada que no es veu i que tendeix també a destruir-nos. M'estic referint a la passivitat, a la indiferència, al consentiment. Com poden ocórrer coses tan greus sense que ens envaeixi la còlera i ens mobilitzem per a intervenir? M'estic referint a la pèrdua de sensibilitat que conduïx a l'anestèsia. A la pèrdua de la capacitat crítica que condueix a la submissió, a l'acatament, a la dòcil acceptació d'un món deshumanitzat que ens diuen que és el millor. Al control del pensament al que tantes vegades al·ludeix Chomsky. Tot això no és gratuït i és important que ho sapiguem. Són formes de mort que ens preparen i que hem de denunciar. Nosaltres estem per la vida. I la vida és participació, coneixement, interessar-se pels problemes, tenir reflexos, saltar davant la injustícia, actuar. La vida és comunicació, intercanvi d'experiències, enriquir-se els uns als altres, estar informats. Trencar la ignorància i l'aïllament al que volen condemnar-nos. Connexionar-nos. Saber que no estem sols, que aquí i allà, de llarg a llarg del planeta, hi ha focus de lluita i resistència, que som més del que sembla, i que és possible vèncer si estem junts i som solidaris. El missatge, en fi, que volia transmetre'ls a qui escolten de bona voluntat i amb l'ànim d'avançar en aquesta recerca d'un món més habitable, és el de que venguin a Euskal Herria: venguin i mirin amb els seus propis ulls, i jutgin. Nosaltres també anem de vegades allí on un focus de lluita i resistència ens indica que hi ha vida. En el seu moment vam anar a Vietnam. Ara anem a Amèrica Llatina, anem a Palestina, anem A l'Iraq. I mirem, mirem fins a saturar-nos, i el que veiem ens enriqueix i ens fa més solidaris i més forts en la nostra lluita'.

La roda de premsa ahir matí a Palma, amb el candidat dels PPCC Josep Garganté, número 3 de la llista
Ahir ens varem tornar a trobar, no només gran part de la mateixa gent, sinó amb noves incorporacions. A Palma, al centre social Flassaders, va tenir lloc un acte polític en tota regla; un acte de campanya amb la presència del número 3 de la llista, el català Josep Garganté, el primer dels Països Catalans. Conegut per ser l'impulsor de la vaga d'autobusos de la TMB per aconseguir dos dies de descans setmanal.
En Josep Garganté va explicar la seva decisió de formar part d'una candidatura que és incòmoda per a l'estat espanyol, 'és una bufetada a l'estat'; constata el fet que finalment s'hagi pogut tirar endavant no significa que l'estat espanyol sigui democràtic, la 'llei de partits, instrument de l'estat per limitar drets, segueix existint', '...no ens preocupa l’abstenció: “Perquè a nosaltres ens votarà gent que no vota mai, gent que ha votat molt poques vegades, gent que vota tapant-se el nas i gent que fins fa poc no tenia a qui votar perquè l’opció que volien votar eren partits il·legalitzats per l'instrument de l'estat; aquesta és la candidatura dels sense veu, dels privats de les llibertats i dels que pateixen cada dia l'explotació laboral o l'atur'.
Finalment, ens reunírem, ja en grup més reduit, a 'es pinzell' per sopar de pa amb oli i acabar d'organitzar els dies que ens queden de campanya.

Afegir que a banda de la contesa electoral del proper diumenge, cal donar continuitat a aquest projecte, un projecte de suma, de resistència i dissidència, de lluita i esperança, d'emocions...com va sentenciar en Josep Garganté: és un vot emocional, som conscients de les limitacions, però alhora en som també de la molèstia que ocasiona al poder de l'estat.


1 comentari:

Anònim ha dit...

molt bé. Ahir a Reus vam fer le mateix al Teatre Bràvium.