10 d’abril de 2009

fragment 205 - la il·legalitat del PP

Les respostes a l'entrevista que va publicar el dBalears diumenge passat de la cap de l'oposició i presidenta del PP Balear, la 'senyora' (per ser políticament correcta) Rosa Estaràs, són per llogar-hi cadiretes.
Aquest partit monopolista espanyol, que es dedica a denunciar la il·legalitat d'altres partits que ells consideren que ho són, acluquen els ulls i es tapen les orelles davant la quantitat d'il·legalitats que cometen ells.
Com molt bé va exposar n'Eduard Riudavets en el seu article d'opinió posterior a l'entrevista: 'les fal·làcies de la Sra Estaràs', el marc legal que empara la llengua catalana a les Illes balears i Pitiüses, l’Estatut d’Autonomia, parla de que que no existeix el deure que tots els ciutadans de les Illes Balears coneguin la llengua catalana, a diferència de la Constitució que sí obliga a conèixer el castellà, alhora, l’Estatut d’Autonomia a l’article 4, estableix que "…ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma".
La Llei de Normalització Lingüística a l’article 8.1 diu: "Els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’Administració pública en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma".
Per si això no bastava el "Estatuto Básico del Empleado Público", llei estatal, a l’article 54.11 fixa taxativament que els funcionaris públics "garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio".
En la mateixa línia la Llei 55/2003 –també estatal–, anomenada "Estatuto marco del personal estatutario de los servicios de salud", deixa ben clar a l’article 30.2 que "los procedimientos de selección, sus contenidos y pruebas se adecuarán a las funciones a desarrollar en las correspondientes plazas incluyendo, en su caso, la acreditación del conocimiento de la lengua oficial de la respectiva comunidad autónoma en la forma que establezcan las normas autonómicas de aplicación".
També a l’article 72.2 qualifica de falta molt greu "toda actuación que suponga discriminación por razones ideológicas, morales, políticas, sindicales, de raza, lengua, género, religión o circunstancias económicas, personales o sociales, tanto del personal como de los usuarios, o por la condición en virtud de la cual éstos accedan a los servicios de las instituciones o centros sanitarios".
Així mateix, la Llei 3/2007 de funció pública de les Illes Balears també fixa entre els requisits per accedir a la funció pública: "Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents" i que "el personal funcionari a què es refereix el punt anterior que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo, en els termes que s’estableixin reglamentàriament".






Així idò, queda pal·lès que el PP de les Illes actua en contra de la normativa legal, la qual cosa hauria de ser un motiu més per a la seva il·legalització.
Tal vegada ens convindria posar en marxa una ILP per tal de dur-ho endavant.

Copio textualmet part de l'entrevista:

Balears | Política
“No existeix el dret de ser atès en català”
Lluís Planas | 05/04/2009 | Vistes: 1469


Rosa Estaràs (Valldemossa, 1965) té la difícil tasca de combinar la feina d’oposició en plena convulsió política amb un procés intern dins el PP balear que sembla eternitzar-se. Per si no fos suficient, o precisament per això, ara ha decidit fer de la llengua un cavall de batalla.


...'El vicepresident José Ramón Bauzá encapçala ara la campanya contra la normativa lingüística. Té el perfil per unir el partit amb el sector de Carlos Delgado?
El partit està unit. En el congrés, el 66% dels afiliats decidí que jo pilotàs aquest vaixell. Carlos Delgado i tota la gent que el seguia ara ajuden perquè guanyem el 2011. Tenc un gran equip, des de José Ramón Bauzá fins al darrer.

Però el que defensau ara sobre la llengua, no són les tesis derrotades en el congrés?
No, no. Executam fil per randa allò que aprovàrem, que es resumeix en tres principis. Primer: equilibri entre les dues llengües. Segon: que ningú no pugui ser discriminat per raó de llengua, tal com diu l’article 4 del nostre Estatut. I tercer: que l’alumne pugui parlar i fer els exàmens a la classe en la llengua que vulgui, encara que el professor parli en castellà o en mallorquí.

Heu citat l’article 4 de l’Estatut. En el punt 3 diu: "Les institucions garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears". Els ciutadans no tenen el dret de ser atesos en català per l’Administració?
Hi ha el dret que tothom es pugui expressar en la llengua que estimi oportuna [canvia al castellà] y que nadie pueda ser discriminado por razón de lengua. El deber no está regulado en el Estatuto. Vàrem ser l’únic partit que ens oposàrem que l’Estatut posàs el deber. El derecho el tenim tots, el deure de la llengua catalana no existeix a l’Estatut.

El dret de parlar-lo no dóna el de ser atès en català?
No. Tu tens el dret d’utilitzar la llengua que vulguis, però no hi ha cap deure de fer-ho [atendre en català]. Tu et pots dirigir a l’Administració en la llengua que vulguis, però l’Estatut no reconoce el deber. Durant la negociació de l’Estatut hi va haver un debat molt intens sobre això, sobre si amb el dret anava equiparat el deber a aprender la lengua catalana. I a diferència de l’Estatut català, el nostre no recoge el deber. El deber no existe. Sólo existe el deber de saber castellano.

Si realment voleu una situació d’igualtat, per què el PP no es queixa que el català sigui discriminat a l’Administració de Justícia?
Perquè jo vull els millors jutges, i allò que els demanam és que siguin independents i neutrals

Si a les oposicions a l’Administració el català es posa com a mèrit de puntuació en lloc de com un requisit per a tothom, no veis que els catalanoparlants tindran avantatge per accedir a les millors places?
El mèrit no impedeix que accedeixis a la plaça, el requisit sí.

Què ha canviat des dels anys 80 i 90 perquè el PP vulgui modificar les lleis de normalització que ell mateix aprovà?
Els excessos que s’han comès. Nosaltres vàrem fer un Decret de mínims que establia una igualtat entre les dues llengües, en què hi havia una excepció, que s’ha convertit en norma. No té sentit que avui hi hagi escoles al 100% en català. El Decret de mínims s’ha extralimitat. S’ha de derogar tot allò que ha produït els excessos.

Si partim d’una normativa del PP, no era millor cercar el clima del pacte per la llengua en lloc de la confrontació?
Nosaltres governàrem des del 83 fins al 99 i la llengua no era una arma de confrontació, perquè a les escoles no es feia el 100% en català. Quan arriben aquests senyors l’any 99, a aquelles normes els fan dir el que no deien. Aleshores és quan es romp el pacte per la llengua. L’han romput ells i és per això que la gent surt al carrer. Quan tornàrem el 2003, introduírem el trilingüisme per reequilibrar les llengües però, vist el que ha passat, hauríem d’haver estat molt més combatius.

El PP no tem quedar tot sol en aquesta qüestió?
No només en això, perquè aquí la resta vota en bloc. Però que mirin els gallecs i els bascos...

Això que deis donaria crèdit a fer-ne un ús electoralista.
Al PP deim el mateix en el congrés d’aquí que en el de València. El PSOE diu coses contràries segons si és aquí o al País Basc, perquè val la pena llegir el pacte López-Basagoiti, en què s’accepta que l’euskera sigui només un mèrit.

Potser respon a la mateixa situació d’excepcionalitat que allà ha propiciat un pacte en contra de la llista més votada.
Sempre ha de governar la llista més votada. Però allà hi ha una situació d’excepcionalitat que hi fa necessari un canvi. I han vist que les immersions lingüístiques no donen resultat i han fet un pacte.

UM acceptaria aquesta política lingüística?
Quan governaren amb nosaltres, no varen tenir cap problema'...

Sra Estaràs segueixi així, li agrairem la campanya gratuita que ens està fent a la gent que tenim el cap i les idees clares. Seria bo que el dBalears anàs publicant cada setmana aquesta entrevista , com a mínim fins a la nostra diada lingüística que farem dia 9 de maig.
La polèmica en qüestions de llengua ha suscitat tot un seguit d'articles i veus que s'han alçat per omplir planes de la premsa, o, millor dit, de l'únic diari que tenim en la nostra llegua, vet aquí una vegada més la igualtat en els mitjans de comunicació entre les dues llengües oficials.
És ben hora que tota aquesta gentussa es tregui el tel dels ulls i deixi de malmenar la llengua i usar-la com a eina política de confrontació.

Un parell d'exemples:
Això dels metges, l’idioma i la ronya per gratar. (Biel Florit)
El català i la majoria. (Melcior Comes)
Català i sanitat (de la junta de govern de l’Acadèmia Mèdica Balear)
Salsa Rosa (Estaràs) (G: Bibiloni)
I molt més que podem trobar a la xarxa.