22 de març de 2009

fragment 198 - arriba la claror, la primavera



El meu petit homenatge a l'arribada de la llum, de la claror; les flors de la foto són gessamins, les meves flors preferides i, si són silvestres com aquests, encara més.
Sé que som poc original, però tanmateix és un gaudi retrobar, no tant la primavera com la llum, la claror, la finitud dels dies curts.

De quan era el Serrat
que m'agradava escoltar



20 de març (Joan Manuel Serrat - 1970)

M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.

El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.

I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.

També cantat per en Serrat, el poema de Joan Salvat Papasseit, 'res no és mesquí - 1977)




Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern – Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
–Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.