fragment 141 - anar fent...com formiguetes

Que la vida segueixi brindant-me més dies plens com aquests tres darrers; sentiré així, que haver passat per aquest món haurà estat una acumulació de vivències, estímuls i relacions imprescindibles per als éssers humans inquiets.

Quilòmetres i quilòmetres en avió, en tren, en autobús,...contactes, converses, transmissió, retroalimentació amb persones, moltes, enriquidores, enmig i al sud del principat, a indrets desconeguts.
El cap arrodoneix els pensaments per traure'n el màxim de profit.
Divendres diferent de dissabte matí i aquest molt diferent de dissabte horabaixa-vespre i de diumenge ('tot lo dia'), però tres dies igualment voluptuosos.

Estic farcida de vida, de pensaments, de ganes de fer, de no parar.

Avui el món roda al meu ritme.

Avui no vull baixar-me del món.

Avui em sento milionària de sensacions.
Tot és inqüestionable, anar fent, com formiguetes, de fita en fita, dibuixant el camí.
En dies així no hi ha pedres, tot és dolç i mengívol.

Tenc el cor de cotó fluix.

PS.gràcies M., gràcies S., gràcies T., gràcies JS., gràcies JM...