31 de juliol de 2008

fragment 89 - llibres i llibrets


Aquests dies entre mig de vacances i mig no, vaig fent amb tot un seguit de llibres i llibrets pendents des de temps immemoriables.
Monotemàtica que som, la majoria dels llibrets (són d'aquells petitets de diferents col·leccions de l'editorial Moll) parlen de nacionalisme a Mallorca i de personatges de referència, altres sobre llengua i algun altre d'entreteniment.
És el cas del que ara vull parlar-vos; el llibre es diu 'jardins d'altri' i l'autor és en Climent Picornell (teniu l'enllaç al seu blog a la llista de la dreta, al 'mira't això'). El llibre no és res de l'altre món (perdó, Climent), però és entretingut; algunes de les cites, frases... que hi diu, copiades o millor dit, manllevades d'altra gent, o trobades a l'atzar en cartells, anuncis,... són d'allò més divertit i, sobretot, algunes d'elles, molt mallorquines.
Mirau-ne un petitíssim recull d'algunes de les que m'han fet més gràcia, de les curtes, les llargues m'ha fet vessa copiar-les:

- Un professor (de física?), profundament enamorat, en secret, li diu en un descans de la Junta de Govern: 'Maria, em deixes estar trenta segons dins el teu camp magnètic?'



- '...solia contar Guillem d'Efak, el nostre amic negre de Manacor,. Un dia va demanar beure, en mallorquí, a un cafè del Pla de Mallorca; l'amo li respon: 'si no haguessis xerrat en mallorquí, m'hauria pensat que eres negre'.

SOBRE FACTURES:

- ...Era una factura del seu fuster: 'por hacer cuatro tonterías en la cama de la señora, 4000 pesetas'. Me diu el meu amic que, son pare, el senyor de la 'señora' de la factura, s'emprenyà tant que li féu repetir, especificant 'las cuatro tonterías' una a una.


DEL SAIG D'ARTÀ, que es veu que n'era un gran generador:

- Quan van entrar les cuques de la processionària que es menja el pi, a Mallorca, devers els anys cinquanta, es provà d'aturar-la de diverses maneres, una era tallant o disparant a l'embolcall en forma de bossa, com de seda, que fan a l'arbre. L'ajuntament decidí actuar i la crida (del saig), per tots els cantons del poble, es transformà en: 'qui tengui cuca, que vagi a l'ajuntament i li tallaran ses bosses'.


- El secretari de l'ajuntament li diu al saig, que ja que s'havia mort el fosser, l'enterrador, fes una crida pel poble. 'Que no es mori ningú fins a nou avís', va ser el pregó.