1 de juny de 2008

fragment 62 - havaneres i més


Entre d'altres activitats, aquest cap de setmana que ara acaba, hem gaudit de la música i de la companyia dels 'Arpellots Havaneres Band' que presentaven el seu segon treball 'MARINA'.
Cal destacar que segueixen en la seva línia habitual, no només canten cançons marineres i d'altres, sinó que entre cançó i cançó van fent animació i divertimento tant per al públic com per a ells mateixos.
No hi va faltar el rom cremat ni la 'meva cançó' que es veu que és la que inicia i acaba tots o casi tots els seus concerts: 'la cirereta', sense deixar de banda la de 'els frares de Sant Jeroni - Oh, quin cul!', com a final divertit i on el públic hi participa de valent.
Recordo que, ara deu fer cosa d'un any i mig, la primera vegada que els vaig sentir cantar 'la cirereta', se me va aferrar de tal manera que va passar a ser la 'meva cançoneta'.
Com no podia ser d'altra manera, us en copio la lletra:

La Cirereta
Un
petó mai no fa mal si va de veres
per això diuen que els petons i les cireres
després d'un en venen molts. Noia, noia, si no vols;
noia, si no vols pols no vagis a l'era.
Deixa que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta
jo més petons t'en faria
que flors tindria cap cirerer
Quan la nit de Sant Joan és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada
si hi ha un jove que la vol és per dir-li a n'ella, sol:
t'ompliria de petons i d'abraçades.

Conten que es tracta d'una peça 'popularitzada' d'abans de la guerra que ha passat a formar part del repertori dels grallers, utilitzada com a tonada de ball de bastons, marxa de cercavila o ball de parella (pasdoble). Actualment és un 'standard' dels acordeonistes i formacions 'folk' catalanes.
Una altra que mereix la meva atenció, és 'illa petita', la lletra de la qual és un poema d'en Toni Martorell, amic i company, dedicat a la destrossa del territori en temps del PP i al que han posat música. Vegeu la seva recent estrenada web i la podreu escoltar.