25 de maig del 2008

fragment 58 - Bona resposta


El proppassat dijous 22 de maig Òmnium Cultural, per veu del seu president, Jordi Porta, convidava Alberto Fernández Díaz, líder del PP de Barcelona, a llegir el Decret de Nova Planta de 1714, en resposta a la seva demanda de que la Comissió Catalunya 2014 faci ús de la 'neutralitat històrica' en la commemoració dels actes del 300 aniversari de la Guerra de Successió.
Aquesta comissió té per objectiu recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya, posant especial atenció al paper que van tenir les dones durant el conflicte. Alhora, el grup també té intenció de recuperar, revisar i divulgar la tradició de la cultura política i del pensament polític català, projectar internacionalment les aportacions de l’experiència catalana com a model de persistència històrica d'una nació, fer un balanç del procés de construcció nacional i promoure el debat social sobre els projectes de futur per a Catalunya.
Segons el president d'Òmnium, la demanda del líder popular és un 'camuflatge de la justificació de la unitat d'Espanya'; segons Porta 'els fets són els fets i no es poden oblidar'.
Els 'Decrets de Nova Planta', signats per Felip V, foren tres i es promulgaren en les dates següents:
• Regnes de València i l'Aragó: 29 de juny de 1707
• Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715
• Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716
i suposaren la fi de les institucions pròpies dels països de la corona catalano-aragonesa i la imposició d'un model polític i una llengua.
El Decrets de Nova Planta, suposaren la mort jurídica del nostre país (sic) com a entitat amb personalitat pròpia perquè quedà subsumit dins el maremàgnum castellanitzador, i provocaren l'afebliment de la consciència nacional. Tanmateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquest país, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.
Suposà així la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependència dels aparells polítics castellans, tot imposant l'autoritat reial, per damunt de la legal.
En el cas del Regne de Mallorca, el 'Gran e General Consell' perdé les competències pròpies de les Corts.
"Per poca neutralitat, tenim les celebracions del 2 de maig de 1808 a Madrid, on ningú no ha parlat dels afrancesats", afegí el president d'Òmnium.






1 comentari:

Anònim ha dit...

Por fin un crítico sagaz reveló
(ya sabía yo que iban a descubrirlo)
que en mis cuentos soy parcial
y tangencialmente me exhorta
a que asuma la neutralidad
como cualquier intelectual que se respete

creo que tiene razón
soy parcial
de esto no cabe duda
más aún yo diría que un parcial irrescatable
caso perdido en fin
ya que por más esfuerzos que haga
nunca podré llegar a ser neutral

en varios países de este continente
especialistas destacados
han hecho lo posible y lo imposible
por curarme de la parcialidad
por ejemplo en la biblioteca nacional de mi país
ordenaron el expurgo parcial
de mis libros parciales
en argentina me dieron cuartenta y ocho horas
(y si no me mataban) para que me fuera
con mi parcialidad a cuestas
por último en perú incomunicaron mi parcialidad
y a mi me deportaron

de haber sido neutral
no habria necesitado
esas terapias intensivas
pero qué voy a hacerle
soy parcial
incurablemente parcial
y aunque pueda sonar un poco extraño
totalmente
parcial

ya sé
eso significa que no podré aspirar
a tantísimos honores y reputaciones
y preces y dignidades
que el mundo reserva para los intelectuales
que se respeten
es decir para los neutrales
con un agravante
como cada vez hay menos neutrales
las distinciones se reparten
entre poquísimos

después de todo y a partir
de mis confesadas limitaciones
debo reconocer que a esos pocos neutrales
les tengo cierta admiración
o mejor les reservo cierto asombro
ya que en realidad se precisa un temple de acero
para mantenerse neutral ante episodios como
girón
tlatelolco
trelew
pando
la moneda

es claro que uno
y quizá sea esto lo que quería decirme el crítico
podría ser parcial en la vida privada
y neutral en las bellas letras
digamos indignarse contra pinochet
durante el insomnio
y escribir cuentos diurnos
sobre la atlántida

no es mala idea
y claro
tiene la ventaja
de que por un lado
uno tiene conflictos de conciencia
y eso siempre representa
un buen nutrimeto para el arte
y por otro no deja flancos para que lo vapulee
la prensa burguesa y/o neutral

no es mala idea
pero
ya me veo descubriendo o imaginando
en el continente sumergido
la existencia de oprimidos y opresores
parciales y neutrales
torturados y verdugos
o sea la misma pelotera
cuba sí yanquis no
de los continentes no sumergidos

de manera que
como parece que no tengo remedio
y estoy definitivamente perdido
para la fructuosa neutralidad
lo más probable es que siga escribiendo
cuentos no neutrales
y poemas y ensayos y canciones y novelas
no neutrales
pero advierto que será así
aunque no traten de torturas y cárceles
u otros tópicos que al parecer
resultan insoportables a los neutros

será así aunque traten de mariposas y nubes
y duendes y pescaditos