16 d’abril del 2008

fragment 33 - La salut de la llengua o la llengua de la salut.


La normalització lingüística en aquest país nostre passà, en l'anterior legislatura, per un retrocés sagnant en tots els àmbits; l'anterior govern del PP s'encarregà de retallar-la, de paralitzar-la i de fer-la retrocedir com mai havíem vist: el decret Fiol, l'eliminació de la JAC, IB3, la lliure elecció de la llengua de primer aprenentatge...Ens deixà una herència que, amb bones i poques intencions de normalitat, no era gens difícil esmenar, tan senzill com retornar allà on érem abans d'ells i intentar progressar adequadament.
Idò no, ara, després de 10 mesos del nou govern de 'progrés', la situació és, si més no, semblant. L'ús del català per part de les i dels governants és irrisori.
La consellera d'educació (PSOE), que hauria de donar exemple, parla un català 'forçat' per no qualificar-lo d'una forma més grollera (què voleu? és cunyada del Jiménez Losantos); el super presi Antich (PSOE), quan es reuneix amb empresaris, sols que n'hi hagi un de castellano-parlant, ja fa tot el discurs en la llengua de l'imperi; quan ha de fer els honors al super motorista Jorge Lorenzo, ho fa en castellà; la portaveu del govern, Margarita Nájera, que fa 30 anys que viu a Mallorca, no n'amolla ni una en català...i així seguiríem amb els despropòsits fins més allà de l'univers.
Avui, al
diari de balears surt la notícia que el govern farà una auditoria lingüística a l'Ib-salut per garantir l'ús del català.
En el sector sanitari la situació de la llengua catalana és per llogar-hi cadiretes; mirau una anècdota que me varen contar l'altre dia: una velleta, una dona mallorquina de poble, de les de tota la vida, una dona que mai no ha parlat en castellà tot i que l'entén, acudí al metge per fer-se una revisió; el metge era (és) castellano-parlant, res a dir si no fos perquè en un moment de l'exploració li va demanar a la senyora gran que 'hinchase los carrillos'; aquella pobra doneta, tot i entendre el castellà, no va saber què li deia, i el metge li va fer un diagnòstic erroni: 'sordesa greu'.
Segur que tots vosaltres coneixeu algun cas semblant; això demostra fins a quin punt es pot jugar amb la nostra salut.
¿Tan difícil és posar els mitjans i fer les inversions que calguin per evitar-ho?
Segur que no, però es necessita la clarividència dels qui manen.
No dubteu a denunciar situacions com aquesta, acudiu a l'oficina de drets lingüístics i entre totes i tots ajudarem els 'nostres' governants a veure la llum.
Esperarem a saber què se'n treu de l'auditoria aquesta de l'Ib-salut.
Aguantem una mica més, santa paciència!