19 de març de 2008

fragment 16 - 'L'amor és un misteri?'...amb errades ortogràfiques.

Segur que tu també has entrat alguna vegada a visitar el 'web oficial' (en diuen així) del grup Antònia Font. Si vas a l'agenda, podràs comprovar, si és que no ho has detectat ja, que el mes de JULIOL, està incorrectament escrit, millor dit, està escrit en llenguatge fonètic-col·loquial, si se'm permet l'abús d'adjectivació inventada: 'JURIOL', talment com sona en mallorquí.
Ara, en Joan Miquel Oliver, lletrista i guitarrista del grup, a més de compositor i cantador en solitari, acaba de publicar un llibre a l'editorial Empúries, que ja neix amb polèmica. La crítica en destaca la incorrecció ortogràfica intencionada a més d'una advertència de l'editorial que 'remarca que no comparteix totes les solucions ortotipogràfiques que Joan Miquel Oliver pren en aquesta novel·la'. D'escriptura molt propera a l'automàtica, usada principalment pels surrealistes, en principi havia de ser un recull de contes però vista la bona acceptació que va tenir entre els seus amics, va decidir allargar-lo fins a confeccionar aquesta novel·la d'estructura poc convencional.
El llibre narra en clau d'humor, els alts i baixos emocionals d'un grup de personatges, si vols, pots escoltar-ne un fragment i veure l'entrevista al programa 'l'hora del lector', del passat dia 13.
Ah, i dijous dia 27 a les 20h el podreu veure a la llibreria Quart Creixent en una presentació-performance de la novel·la.
Encara no tenc el llibre, però segur que el llegiré.









3 comentaris:

Anònim ha dit...

Polèmica i tot el que tu vulguis... però t'escoltes es fragment que hi a nes MYspace i plores d'emoció i de rialles! Evidentment s'ha de repectar la norma. La convencionalitat, però, és per trencar-la, no?

Res... jo pens que si ja s'avisa amb temps que això és el que és i que s'ha fet com s'ha fet... "xapó"

Una abraçada Caterineta!
Albert

Caterina ha dit...

Eiiiiiiiiii, jo no he fet cap crítica negativa!, m'he limitat a comentar el que en diu la 'crítica periodística convencional', sembla que no me coneguis, a mi ja m'està bé tot el que sigui rompre amb els dogmes, així me va! Passa que sempre hi ha un punt de poreta de que 'gràcies' a la crítica aquesta, algú se'ns enfili a sa parra i se'ns 'endiosi'(ui, quina parauleta que m'ha sortit, com es deu dir això en català 'potable'?). No res, segur que el llibre és de por! ja el llegirem, au, besadetes i fins ara.

Ignasi ha dit...

A pics millor el surrealisme que el realisme... crec que forma part de l'encant d'Antònia Font.

N'Oliver és un tio peculiar, friki i artista i amb això vull dir, que te dret a fer lo que li passi pels c*llons (col·loquial ment dit ;)

El llibre pinta bé miraré si puc "robar-li" un exemplar a qualcú, que estic en edat de "formar-me"

Una abraçada, Cata.

PD: Lo de Juriol potser sigui més una errada tipogràfica que no ortogràfica...
PD2: això ja queda una mica més estètic...
PD3: Quina enveja que escriguis tant al blog, jo o no tenc idees quan tenc temps, o no tenc temps quan tenc idees. Drama xD