14 de març de 2008

fragment 12 - López Tena: 'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia'

Inca, Sala d'actes del Centre Bit Raiguer 20:30h (en realitat eren les 20:50h), acte organitzat per l'OCB d'Inca, Alfons López Tena presenta el seu llibre 'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia'.

A títol personal, he de destacar que em va impactar que sigui molt, però molt xerrador, i ho dic perquè, durant el trajecte en cotxe, de Palma a Inca, no va parar de contar anècdotes quotidianes de la seva vida laboral a Madrid, entre les quals el fet que si hi vas 'amb bon tarannà', allà aprens a ser astut, per no dir dolent.

En arribar, abans de començar l'acte, ell continuava xerrant i fumant, d'una manera molt propera; jo personalment vaig estar parlant amb ell de tu a tu sobre una xerrada-dinar-debat que havia fet feia unes setmanes, evidentment, xerrava més ell que jo.

De la presentació-debat d'ahir, em quedo amb això:

-La idea del llibre ve motivada pel compliment dels 25 anys de la Constitució, quan van tenir lloc tot un seguit d'actes protocolaris; ell va considerar que se n'havia de fer un balanç i una anàlisi d'oportunitats; així doncs, inicià tot un treball de recerca i de documentació, sobretot en àmbits on hi havia poques possibilitats de difusió (Universitat), tot partint de la situació política inicial.

-L'any que ve farà 30 anys de la NO aplicació de l'Estatut de Catalunya. El tema de la plurinacionalitat està totalment estancat, encara roman la idea que tot el que és diferent, és lleig.

-L'article 3 de la Constitució preveu la promoció de les llengües oficials de l'estat, a través dels estatuts propis de cada territori, però la realitat és que s'ha promogut i molt la llengua castellana, a través de l'Instituto Cervantes i del Ministerio de Asuntos Exteriores; de la resta de llengües, ni menció.

-Espanya no va parar fins a aconseguir que la llengua espanyola fos inclosa com a llengua oficial de la UE.

-Escoles espanyoles a l'exterior: Als països on es promouen escoles espanyoles, l'ensenyament es fa en la llengua del país d'acollida, excepte a Andorra, on el català és la llengua oficial.

-En l'àmbit jurídic, hi ha jutges que es neguen a acceptar a tràmit els escrits que no siguin en llengua castellana. S'han donat casos d'arxivament de denúncies per aquest motiu.

-Espanya ha interioritzat que Catalunya i el País Basc s'independitzaran, una de les proves de que això és així, la construcció del túnel més llarg de la UE, que passa per Aragó, quan seria més senzill i lògic que ho fes a través de Catalunya o del País Basc; un altre cas, quan l'OPA a Endesa amb la possibilitat d'ubicar l'empresa a Catalunya, n' Esperanza Aguirre va dir allò de: "Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales, se traslade fuera del territorio nacional".

En el debat, cal destacar la pregunta de si realment volem la independència, la resposta va ser que són les ciutadanes i els ciutadans que ho han de decidir, per això cal un referèndum, aquí crec que es va escaquejar una mica perquè sap que l'Estatut de les Illes no dóna la possibilitat de fer-ne.

Me va semblar que no coneix ni poc ni gens la realitat de les Illes. El concepte de Països Catalans no el va utilitzar en cap moment, tot i que va fer petites referències a les Illes, però cap del País Valencià, d'on ell procedeix; llàstima.

Sí que va fer referència en moltes ocasions al País Basc; ens va fer cinc cèntims del procés que s'ha d'iniciar l'octubre d'aquest mateix any sobre acords amb l'estat espanyol per poder dur a terme una consulta popular l'any 2010.

En definitiva, tot i no compartir al cent per cent totes i cadascuna de les seves argumentacions, és un plaer escoltar-lo; realment es nota que hi ha un treball elaborat i una decisió ferma de dur a terme la consulta popular.

Per concloure, em va agradar especialment l'enfocament que fa des del punt de vista de l'altre, 'de l'enemic', de la perspectiva que és a Espanya a qui ja no compensa que Catalunya depengui d'ella, el fonament econòmic de la conveniència de pertànyer a Espanya, ha desaparegut. Ja no hi ha mercat espanyol, l'ha absorbit l'únic europeu i és Brussel·les qui pren les decisions i s'obre a la globalització.